De l'indoeuropeu a la llengua llatina

L'any 1813 es va crear la denominació d'indoeuropeu per designar la mare d'un seguit de llengües que, parlades per diversos pobles d'Europa i de l'Índia, presenten semblances significatives. No en conservem cap evidència escrita, però ha estat reconstruïda pels lingüistes mitjançant un mètode comparatiu. Els estudis d'aquests autors i d'altres de posteriors permeten afirmar que entre el cinquè i el quart mil·lenni aC va viure a l'Europa central i a les estepes Sibèria un poble, l'indoeuropeu, que parlava una llengua de la qual van sorgir, entre d'altres, el llatí i el grec.

El llatí és, per tant, una llengua del tronc indoeuropeu situada geogràficament en els seus origens a la regió del Laci, una petita regió de la península Itàlica amb Roma com a epicentre. Els testimonis escrits més antics daten del segle VI aC, i ens ha arribat una gran quantitat d'obres de tota mena com a evidència de la constant vitalitat d'aquesta llengua. 

L'extensió de la llengua llatina està directament relacionada amb la política expansionista dels homes que la parlaven:

• Al segle III aC ja es parlava a tota la península Itàlica.
• Entre els segles III i I aC els romans van conquerir Hispània, la Gàl·lia, el nord d'Àfrica i els regnes hel·lenístics.
• Al segle I dC l'Imperi romà s'estenia per tota la Mediterrània.
• I durant els segles I i II dC s'havien annexionat l'actual Gran Bretanya, els pobles del sud del Rin i del Danubi i la Dàcia.

Els romans implantaren el llatí en tots aquests territoris, però la part oriental de l'Imperi sempre fou d'expressió predominantment grega. Altres territoris esdevingueren bilingües o tingueren poca penetració del llatí.

La vitalitat de la llengua llatina no s'aturà amb la caiguda de l'Imperi romà, ja que el llatí esdevingué llengua de cultura fins a l'Edat Mitjana. D'altra banda, la pervivència d'aquesta llengua es manté a les llengües que s'en deriven, les llengües romàniques, també amb la seva expansió arreu del món, traspassant els oceans.

Consulteu aquesta explicació a les pàgines 12 i 13 del vostre llibre de text.