Evolució de la llengua llatina

Les primeres manifestacions escrites en llatí daten entorn de l'any 500 aC, època en què Roma estava sota el domini dels etruscos, dels quals va treure l'escriptura. Els etruscos, a la vegada, l'havien adoptada dels grecs.

Els caràcters de l'alfabet llatí, que encara fem servir actualment, procedeixen d'una versió occidental de l'alfabet grec.

La història de la llengua llatina comprèn un període molt extens en el qual es poden distingir diverses etapes:
  1. Llatí preliterari (s. VI-III aC). Els testimonis que ens han arribat són bàsicament inscripcions. Es considera com a primer testimoni de la llengua llatina el Lapis niger, una inscripció sobre un bloc de pedra situada al fòrum de Roma. La llengua llatina d'aquest període té moltes influències d'altres llengües de la península Itàlica, sobretot de l'etrusc i del grec.
  2. Llatí arcaic (s. III-I aC). Aquesta fase comença amb els primers testimonis conservats de textos literaris: els escriptors inicien un procés de normalització d'una llengua que fins llavors no s'havia utilitzat a la literatura escrita. A partir del model del grec literari, creen el lèxic necessari per als diversos gèneres, es reflexiona sobre l'ortografia, la gramàtica i l'estil. Plaute i Terenci.
  3. Llatí clàssic (s. I aC - I dC). Culmina el procés de bastir una llengua apta per a totes les necessitats d'expressió, obrint-se a noves modalitats d'escriptura com la filosofia, la lírica o la medicina. Cèsar, Tit Livi, Virgili, Ovidi, Horaci.
  4. Llatí postclàssic (s. I-III dC). La llengua literària queda estabilitzada en el llatí clàssic (que va assolir una gran unitat arreu de l'Imperi), mentre que el llatí parlat continua patint l'evolució normal de tota llengua viva, distanciant-se cada vegada més de l'escrit i amb fortes diferències entre les variants geogràfiques.
  5. Llatí tardà (s. III-VII dC). El llatí i la llengua parlada són percebuts com dues entitats diferents.
  6. El llatí medieval (s. V-XV dC). El llatí és un vehicle només escrit. Una llengua de cultura i prestigi (universitat, llibres..)
  7. El llatí humanístic (s. XVI dC). Es fa servir com a llengua de cultura, però ja no és l'única.
  8. El neollatí. Usat per la ciència i la tècnica per crear paraules noves que no existien en llatí.
El llatí sempre ha presentat una forta diglòssia, una gran diferència entre la llengua formal i la llengua que es parlava normalment. Les llengües romàniques han evolucionat del llatí parlat o vulgar, que evolucionà al marge de les etapes aquí numerades.

Visita aquesta web per saber-ne més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada