La fundació de Roma

Després que els grecs es van apoderar de Troia, el príncep troià Enees (fill de la deesa Venus i del mortal Anquises) i els seus homes van fugir cap a Itàlia fins arribar la regió del Laci, on van ser acollits pels llatins. Allí, Enees es va aliar amb el rei aborigen Llatí i es va casar amb la seva filla Lavínia. En honor al seu nom, va fundar la ciutat de Lavínium, i trenta anys més tard, el seu fill Ascani, va fundar la ciutat d'Alba Longa.

El tretzè rei d'Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà Amuli, el qual, amb l'objectiu d'evitar que la seva posició com a rei es veiés amenaçada, no només va acabar amb la descendència masculina de Numítor, sinó que a més va convertir la seva neboda, Rea Sílvia, en una verge vestal. Però Rea Sílvia no va compir amb el seu vot de castedat, i va engendrar amb Mart els bessons Ròmul i Rem.

Per la seva condició de sacerdotessa, va abandonar els seus fills a una cistella al riu Tíber, el qual els abocà al turó Palatí, on van ser recollits i adoptats per una lloba que es va encarregar d'alletar-los.

Ròmul i Rem van créixer sans i forts, i arribats a l'edat adulta, coneixent el seu origen, es van proposar l'objectiu de destronar Amuli i retornar el tron d'Alba Longa al seu avi Numítor. Assolit aquest objectiu, després que Ròmul matés Amuli, es van proposar fundar una ciutat. Donat que eren bessons, no era possible decidir qui era el primogènit, així que van recórrer a un auguri que establís quin dels dos havia de ser el fundador de la nova ciutat. Ròmul va pujar al turó Palatí i Rem a l'Aventí. Primer, Rem va observar sis voltors sobrevolant el turò, però després, Ròmul en va veure dotze. Amb aquest auguri, Ròmul va delimitar el terreny traçant un solc a la terra amb l'arada al Palatí, l'origen de la Roma quadrata, amb la promesa que qui travessés els límits i amenacés la ciutat, moriria. El primer en aventurar-se a saltar per sobre del perímetre marcat va ser el mateix Rem, ressentit per la seva derrota, i Ròmul va castigar aquest atreviment ferint de mort a Rem. La fundació de Roma data del 21 d'abril del 753 aC.

Als inicis de Roma, amb la intenció de poblar la ciutat, Ròmul va acceptar qualsevol home sense tenir en compte el seu passat. Els primers habitants van ser homes, la qual cosa impedia el creixement de la població, i les dones dels pobles dels voltants no es volien relacionar amb els habitants de Roma per la seva baixa condició. Aleshores, el jove monarca va organitzar una festa (jocs esportius) a la qual va convidar els sabins, una tribu veïna, amb una intenció maligna: apoderar-se,  arrabassar i esposar les dones (700), fet que es coneix com el rapte de les sabines. Fins i tot Ròmul es va unir en matrimoni amb la sabina Hersília. Aquest esdeveniment va provocar una guerra civil entre llatins i sabins, però  va acabar amb una bona conciliació: romans i sabins van pactar unir-se sota unes lleis comunes i una monarquia doble, la de Ròmul i la del rei sabí Tit Taci. La sort no va acompanyar el rei sabí, la mort del qual va permetre que Ròmul s'erigís com a únic monarca durant 38 anys.

La monarquia de Ròmul va establir unes institucions polítiques i una organització social des dels seus inicis:

• Els ciutadans es dividien en patricis (amb funcions religioses i càrrecs públics) i plebeus (que s'encarregaven del conreu de la terra i la cria del bestiar). Els plebeus prestaven servei al seu patrici a canvi de protecció.
• El jove rei va dividir els primers habitants de roma en tribus i en trenta cúries (divisions administratives). Va crear un Senat de cent membres (tres senadors per cúria i tres per cada tribu, més un president) encarregat de votar les propostes del monarca i de jutjar delictes lleus, ja que el mateix Ròmul s'encarregava dels greus. A més, va crear un exèrcit de tres-cents homes, els celeres, la seva guàrdia personal.

Visita les pàgines 38-41 del vostre llibre de text per consultar l'episodi de la fundació de Roma.