La monarquia

La història de Roma comprèn des del segle VIII aC fins a la desaparició de l'Imperi romà, el segle V dC. Les etapes, segons els règims polítics, són:

1. La monarquia (753 aC - 509 aC)
2. La república (509 aC - 27 aC)
3. L'Imperi romà (27 aC - 476 dC)

Ser rei a Roma tenia un caràcter especial i representava una autoritat sagrada. Entre altres funcions, el rei era l'encarregat de consultar la voluntat dels déus (auspicia publica) i oferir sacrificis a les deïtats. A poc a poc, però, aquests funcions religioses les va anar delegant als col·legis sacerdotals que s'encarregaven del culte públic (sacra publica). També podia convocar l'assemblea del poble (comitia curiata), distribuïda en trenta cúries, amb poders limitats. Finalment, també comptava amb el Senat, format pels caps de les famílies patrícies (pater familias), que podia decidir qüestions de guerra i pau.

Amb els tres primers reis (llatinosabins), la monarquia no era una institució hereditària. Quan moria el rei, s'obria un període denominat interregnum, durant el qual el Senat havia d'escollir un dels seus membres com a interrex, amb la funció de triar en nou monarca en el termini de cinc dies. El rei no s'escollia per la seva ascendència sinó per les seves virtuts. El nou rei havia de comptar amb l'aprovació del Senat, i els auspicis havien de ser favorables. A més, els comicis curiats l'havien de dotar d'autoritat legal en converir-li l'imperium, que li permetria aplicar la llei i dirigir les tropes.

Després de la mort de Ròmul es van succeir a la ciutat sis reis llegendaris al llarg de dos segles:

Numa Pompili (715-673 aC)

Va organitzar la nova ciutat amb una sèrie de lleis i va començar a construir els primers temples i a posar ordre al món religiós i al culte als déus.

Tul·lus Hostili (672-640 aC)

Va ser un rei bel·licós i guerrer; va destruir Alba Longa i va conquerir altres ciutats etrusques.

Ancus Marci (640-616 aC)

Va continuar les conquestes del seu predecessor i va sotmetre moltes ciutats llatines. Se li atribueix el primer pont sobre el riu Tíber. 

Roma era ja una ciutat amb un gran nombre d'habitants, però encara formada per una munió de pobles disseminats entre els turons i separats per depresssions pantanoses. 

Els tres reis successors van ser etruscos:

Tarquini Prisc (616-579 aC)

Amb aquest rei es va iniciar la monarquia etrusca. Amb ells, el règim monàrquic va canviar per complet, es convertiria en una monarquia hereditària i els ciutadans serien distribuïts segons el seu nivell econòmic (no pel seu llinatge). Les relacions amb el Senat serien cada vegada més difícils i conflictives. Tarquini Prisc va modernitzar els paratges de la nova ciutat amb grans obres públiques com un sistema de clavegueram que anava a parar al riu Tíber o amb l'edificació del Circ Màxim o el temple de Júpiter al Capitoli. Aquest rei, autoritari i poc proper al poble, va ser assassinat pels fills d'Ancus Marci, que creien que l'estranger els havia arrabassat el poder que els pertanyia per dret.

Servi Tul·li (578-535 aC)

Va introduir la primera constitució política a Roma. Organitzà els ciutadans romans en cinc classes segons la riquesa que posseïen, i va dividir la ciutat en quatre barris per facilitar el reclutament militar i el pagament d'impostos, la va engrandir i la va envoltar de muralles. Va morir víctima d'un complot maquinat pel seu gendre, Tarquini el Superb.

Tarquini el Superb (535-509 aC)

Fou l'últim dels set reis de la monarquia romana. Cruel i arbitrari, va regnar despòticament i va acabar destronat. La llegenda explica que el seu fill, Sext Tarquini, va empènyer al suïcidi, pel seu comportament indecorós, una dona de caràcter virtuós anomenada Lucrècia, la qual cosa va provocar la revolta contra la monarquia. Tarquini el Superb va fugir i el títol de rei va ser abolit de la ciutat.

Troba aquesta explicació a les pàgines 54-57 del vostre llibre de text.